Gracil como el viento
Unico como los sentimientos
Idiota como uno mismo
llegando ...
llegando ...
experimentare todo lo que viene ...
miro la vida, y me rio
jueves, 14 de mayo de 2009
lunes, 4 de mayo de 2009
Poema Muntanya_suau
En una terra on tot era bonic
On la igualtat i l’equilibri eren perfectes
On l’aigua era cristal·lina
On la muntanya era viva
Una brisa suau, va portar ...
La gran desgracia, d’aquella era
Els daus estaven tirats
I la sort, ja no existia
L’odi es va escampar com una plaga
Les Pors es van manifestar
Una llum es va alçar, per aturar-la ...
El valor va combatir
L’amor s’hi va aferrar, i la lluita encara dura
Tot això es en va ...
La lluita encara no ha acabat
Fins que en peu nomes quedi un soldat
Res de tot aixo, acavara.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)