En una terra on tot era bonic
On la igualtat i l’equilibri eren perfectes
On l’aigua era cristal·lina
On la muntanya era viva
Una brisa suau, va portar ...
La gran desgracia, d’aquella era
Els daus estaven tirats
I la sort, ja no existia
L’odi es va escampar com una plaga
Les Pors es van manifestar
Una llum es va alçar, per aturar-la ...
El valor va combatir
L’amor s’hi va aferrar, i la lluita encara dura
Tot això es en va ...
La lluita encara no ha acabat
Fins que en peu nomes quedi un soldat
Res de tot aixo, acavara.
Fantàstic poema, de debò. Molt al.legòric, i molt de l'estil dels videojocs on line... m'agrada!
ResponderEliminarjaja està currat el poema Guillem, vinga ;)
ResponderEliminarIgnasi
segur que l'has fet tu??XD No, en serio m'ha agradat molt
ResponderEliminarsi que l'he fet yo ¬¬
ResponderEliminarvaia poema, molt maco!
ResponderEliminarT'ha quedat molt bé el poema, i sembla ke t'agis inspirat en una peli o un joc xD
ResponderEliminarÉs MoOoLt aLeGrE aKeT tExT!!!
ResponderEliminaryo no m'he inspirat en res, la insspiracio va venir i la vaig aprofitar x)
ResponderEliminar